Dharana

Plus Ultra

Allà d’allà de l’espai

he vist somriure una estrella

perduda en lo front del cel

com espiga en temps de sega,

com el pregon de l’afrau

una efímera lluerna.

-Estrelleta- jo li he dit-,

de la mar cerúlea gemma,

¿de les flors de l’alt verger

series tu la darrera?

-No só la darrera,no;

no só més que una llanterna

de la porta del jardí

que creies tu la frontera.

És sols lo començament

lo que prenies per terme.

L’univers és infinit,

pertot acaba i comença,

i ençà, enllà, amunt i avall,

la immensitat és oberta,

i a on tu veus lo desert

eixams de móns formiguegen.

Al Cel

(Jacint Vedaguer,

adptats per Roger Mas – Cançons Tel.lúriques)

Anem

Ja hi navegat prou

per les mars de la terra

de golfos de neguit,

d’onades de tristesa.

Barqueta mia, anem,

anem’s-en, barca meva,

cap a la mar del cel,

avui que està serena.

Ací navego a rem,

allí ho farem a vela,

sense témer los esculls,

sens por de la tempesta.

Ai! En la mar d’ací

taurons hi ha i balenes;

en la d’allí tot són

blanquissimes nimfes

florides en l’atzur

entre esgranalls d’estrelles.

Al Cel

(Jacint Vedaguer,

adptats per Roger Mas – Cançons Tel.luriques)

SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,

a poc a poc i amb molta confiança,

no pas pels vells topants

ni per dreceres grandiloqüents,

sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,

i amb turpituds, anhels i defallences,

humanament, entre brogit i angoixes,

pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida amb la certesa

que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú veurà a mans plenes

l’aigua de llum que brolli de les pedres

d’aquest temps nou

que ara esculpim nosaltres.

L’àmbit de tots els àmbits

Miquel Martí i Pol